EXIsT

Xerrem de confiança, d'autoestima, de paraules, de somriures, d'abraçades, de ganes de...
Xerrem d'estimar, de sentir-se estimat, de demà, de passat demà, de passat de passat demà...
Xerrem de la il·lusió, dels somnis, d'aquells viatges, d'aquella nit...
Xerrem de pluges, de finestres, de portals, de faroles, de gotes d'un líquid anomenat tristesa...
Xerrem del ritme de les onades que anaven a morir a aquella platja...
Xerrem de sexe, de roses, d'espines...
Xerrem de tu i d'aquell que mai he estat jo...
Xerrem d'algú que recordi qui erem i que sàpiga qui som...
Xerrem de silencis que mai he escoltat...

...i ara: Escolta!
(Sents aquests renous que hi ha dins el silenci que venen cap a tu, i que per molt que intentis no sentir-los, ells cada cop es fan més insistents, o són tan sols producte de la meva imaginació?)

Meticulosament et gires i dius: gracies! (De res... és gratis, com estimar)
No t'avergonyeixes quan et despullen unes mans estranyes, però si que ho fas quan quatre paraules despullen el què tu sempre ens vols amagar. Te fot tenir que ser una dona quant a tu encara t'agradaria ser una nena per poder-te perdre en somnis de princeses i prínceps blaus i rellotges fins a mitja nit i donzelles i follets i fades i nans i... tot sense final. T'agrada avui, i demà?(penses)... sortirà una altre vegada el sol. Retalles articles de premsa i els guardes dins aquell llibre japonès sobre postures per la pràctica del sexe, cent pàgines més endavant que les fotografies dels teus mites sexuals. Et masturbes sovint postulant el teu dret de ser dona i penses en aquell vespre que ell et va follar sense aturar, i recordes aquella alba despertant embolicada dins els seus ulls. Avui fa tant de temps d'allò. Ara sé que tu també sents la soletat i aquests esperits, que viuen entre les parets d'aquest silenci ininterromput. T'agrada que t'estimin sense res a canvi, a tothom l'hi agrada. Despertes cada mati amb la il·lusió de ser dona i si al final del dia, res no es gira arribes contenta després d'haver-te enamorat. Sona la maleïda melodia del maleït telèfon i et perd de vista. Temps per rebossar-te de xerrameques amb alguna de les teves amigues. Tornes excitada i encara tens residus de l'estrès del dia i no vols pensar en demà, i t'asseus i observes tendrament cada moviment, t'aferres i t'entendreixes per moments. Moments ficticis que em regales involuntàriament.
A mi també m'agrada estimar-te, però des d'aquesta distància que evita que això pugui fer-me mal.

...mentres balles descalça damunt aquesta catifa d'estrelles.
1000 mirades acribillen els teus pits.
...mentres les teves mans s'aferren amb seguretat,
altres s'allarguen tremoloses fins que somien tocar-te.
no t'estimen, tan sols et desitgen. les desitgen.
cau la nit darrera els teus ulls negres i baixes del cel com si ni els estels et poguessin tocar...
...jo estic desencantat d'haver-te conegut.