Administrar

a la punta dels dits

He vist...

exist | 12 Desembre, 2005 00:59

he vist la foscor destenyida
he vist la por cercant una abraçada
he vist matar i morir d'amor
he vist núvols que volaven sense haver de bategar les ales
he vist els engranatges que fan rodar el món
he vist plorar el cel
he vist set colors que trencaven l'horitzó
he vist dos ulls que no saben plorar
he vist la mort vestida de rosa i amb tacons d'agulla
he vist un dematí sense sol
i sortir un sol enmig d'una nit

he vist el desert del meu llit sense tu
he vist de color totes les coses transparents
he vist una platja sense horabaixes
he vist els fils que sostenen la lluna
he vist llàgrimes fluorescents
he vist la vergonya de color blanc
he vist perdre els millors
he vist perdedors que mai han estat derrotats
he vist dones que es venen per menys del què valen
he vist homes que tenen més del què es mereixen
he vist el teu nom escrit a tots els firmaments
he vist el pretèrit engatat dins una botella
he vist un silenci eixordador
he vist calaixos plens de granets de sorra
he vist més enllà que aquests ulls
he vist demà, i passat demà i passat de passat demà
...i he vist que a vegades no és tan trist ser ceg.

Dosis de por

exist | 09 Desembre, 2005 01:07

L'han trobat aquest capvespre allargat. Sobredosis de por. Massa ganes de sabre que veuen els teus ulls, que dibuixen les teves mans i que somia el teu inconscient. Massa temps per esperar per perdre una cosa tan dolça, massa temps per pensar, massa records d'altres vides de coses que ja han passat. Aquest mal d'ossos que no ens hauria de deixar caminar, no impedeix que facem un altre passa que encara ens faci més mal. Estem davall la mar, aquí on encara és més difícil respirar. Cada dia te canses, i demà encara te cansa més. Ho sabem perquè hem sentit unes veus que canten el que ens queda per passar. Nosaltres resam per no tornar mai més. I jo no tenc la culpa de que un dolor etern te rovegui l'ànima, de que no te consoli l'odi i t'ofengui la soletat. A vegades em deman de qui són les mans que te tapen els ulls perquè no vegis res. Diguem nina d'ulls de la Xina, on has estat, on has deixat el somriure, que ara no està on jo el vaig deixar...


 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS