Administrar

a la punta dels dits

supr.!

exist | 28 Febrer, 2006 01:35

Deixar de somiar que t'aixeques, per aixecar-te de la sorra calenta d'aquella platja on van a morir totes les onades que es puguin dibuixar, i començar a caminar amb les ganes i la il·lusió intactes d'una joventut torrada d'horabaixes a fora vila entre camps de blats on hi podia navegar hores i hores damunt una barqueta de paper de diari passat. Caminar damunt catifes de vidres de finestres que s'han romput i de botelles de sentiments destilats que s'han trencat amb el camí, caminar amb el cap baix mirant uns peus deserts de tacte i malferits, desfer-se de tot allò que no cal carregar, viure oblidant el que sempre hauria de poder recordar, recollir gotetes d'un líquid anomenat tristesa i fer-ne licor de nits de gateres solitaries. Viure amb l'essència de la perdua constant, anar morint amb les ganes de viure, ser conscient del desig que inunda aquells sentiments suïcides, i tornar aixecar el cap, per després de tot trobar una veu que et xiuxiuege darrera l'orella que has perdut l'estigma de superació.


6022006

exist | 06 Febrer, 2006 02:00

Envasades dins un tupperware venen les gracies que mai tenc temps per donar; A dins hi ha: un trosset de cel blau intens, amb un núvol d'aquells blancs que semblen fets de cotó de sucre de fira, perquè t'hi puguis estirar buida de preocupacions, plena d'emocions.

Avui has trucat a mitja nit per felicitar-me. Una trucada d'un cel que imagina oceans que es buiden com a llagrimers deprimits sense més paquets de kleenex. Avui; 1165 centímetres, jo també té vist caminar de puntetes per damunt els núvols, jo també he pogut flotar per damunt aquest horitzó tan llunyà agafat de la teva mà. Avui has desitjat que sigui molt feliç, més feliç del què se'ns està permès ser. Avui algú ha desitjat més del què em mereixo, però avui ho intentaré, i quan arribi allà, t'escriuré una cançó i te l'enviaré amb una postal per poder escoltar la musica de la teva veu cantant el què té escrit. Avui que te n'has enrecordat, avui dos ànecs travessen aquest mar de dubtes, avui soc un poc més vell, un poc més a prop d'allò tan negre, un poc més lluny de tots aquells records d'infància que quasi no record. Avui que fa més de nou-centes nits de tot allò, té sentit aquí al costat, allà on els coixins es fan nusos amb els llençols quan el silenci s'apodera de la espontaneïtat del moment.


interrogants

exist | 03 Febrer, 2006 04:39

Quina màgia hi ha dins el palmell de la teva mà, que cada cop que m'acarones vas buidant aquesta buidor? Quina veritat hi ha ofegada dins dins aquesta gargamella que no em deixa cridar el teu nom? Quina línea t'ha agradat més i quina t'ha agradat menys? Quina falta d'ortografia ha molestat més? Quina no has vist? Quina no has trobat? Quina paraula has oblidat? Quina has recordat? Quina olor fan la tinta i el paper a traves d'aquesta pantalla? Quina buidor molesta més, la compartida o la que és a mitges? Quant va ser avui? Quant serà ahir? Que és demà? Que n'hem de fer de nosaltres mateixos els qui no en sabem res de l'art de la natació? Com cura el tall que no suqueja sang? Com s'aclareix la boira que no és transparent? I tu, de quin color tens el pintallavis?


 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS