Administrar

a la punta dels dits

Dies estranys

exist | 17 Octubre, 2006 19:58

Avui dematí, qui ha fet el cafè?
M'he aixecat i ja no eres dins el llit, i el fred m'ha aglapit just acabar de sortir del nòrdic. Tots els dies tenen coses estranyes, i reguinyols que es van embullant amb el vent de gregal, m'entres tu t'aixeques damunt la mar amb el teu estel de colorins, i tu somies perquè saps que el sol no està tan lluny com sempre ens l'han dibuixat en els llibres de preescolar. A vegades me passa que ses ones que botes, que sures, que navegues, m'ofeguen de tristesa quan m'arriben als peus, i te veig de tan a lluny, i tu no me pots salvar. Ha girat el vent. Han canviat els protocols, ara venen la son a la farmàcia i fa poc que han descobert les pastilles per poder somiar i tothom s'hi ha enganxat i tothom diu que té por de fugir, però tothom se'n vol anar molt lluny d'aquí.
I arriba un dia en què tothom vol ser astronauta.
Houston: No tenim cap problema!


 

Sabre sense pensar

exist | 10 Octubre, 2006 01:40

He rellegit la teva sang. Ara sé que els quaderns no estan en blanc, que les nits que has provat l'insomni els has anat omplint de senalles de somnis, tres poals d'il·lusions i set grapades de records oblidats des de feia temps. Ara he entès els missatges a deshora i les frases fora de context, ara sé que trobar-nos a faltar no és més que el temps que dura un tango mal ballat damunt el núvols, ara sé perquè són les capses de cartró den J i perquè hem quedat un divendres en aquell cafè del Born, ara sé que tu també ho saps tot, menys el teu nom.

Sang

exist | 05 Octubre, 2006 17:48

Començar a llegir un llibre en blanc per la meitat no té la més mínima importància per un analfabet com jo. M'entretenc més temps del què caldria imaginant les il·lustracions que hi hauria d'haver disperses entre aquestes pàgines i ni ara ni mai hi són. M'he oblidat de la pronunciació d'allò que et feia riure tant i tu t'has oblidat d'omplir tots els espais en blanc. Oblida't per uns instants d'ortografies, cal·ligrafies i signes de puntuació, i comença a escriure tan sols amb la teva sang. Obri't el pit amb una fulleta d'afaitar i deixa que el líquid espès i calent es vagi vessant damunt aquestes pàgines en blanc amb un ordre clarament caòtic. Sé que és massa demanar, però per uns instants intenta no pensar en res, tan sols deixa brotar la sang de les teves venes i sent com poc a poc et vas debilitant, com la vista se't torna miòpica, tant que les lletres deixen de formar paraules per convertir-se en mosaics de coses que mai haguessis imaginat. Reescriu-te amb un idioma desconegut i en creure que has acabat, rellegeix-te encara que creguis no entendre res. Aprèn a viure amb la incoherència de les paraules que mai ningú entén, amb la son incompleta, amb els dies ennigulats, amb les rutes a contra corrent, amb les paraules que es queden enganxades a la gola, amb aquesta absència de tot, amb aquesta necessitat de res.

n.49

exist | 03 Octubre, 2006 23:41

A vegades me passa

que m'inunda la tristesa

quan m'enfil a sa paret

de cas veïnat, i sense jo voler

se me'n van les paraules amb

les onades d'unes platges inventades.

Somiar és amagar derrotes.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS