Administrar

a la punta dels dits

Mutis

exist | 25 Novembre, 2006 20:52

A vegades tan lluny d'aquí on ets hi ha un petit llumet que parpelleja el teu nom escrit dins la fosca d'aquest no res. A vegades hi ha alguna llàgrima que es decideix a regalimar per les galtes de la vergonya fins que esclata damunt aquest paper i em deixa penyora per començar a escriure alguna cosa. A vegades me passa que t'estim i veig davant jo com creixen camps plens d'esbarzers que es mengen la platja de rostoll de ca teva. A vegades me passa que de sobte em despert i no record el nom d'aquella que dorm al meu costat. A vegades me passa que call perquè tenc por que m'escoltis amagada darrera sa porta. A vegades fem "mutis" perquè no estem tristos ni alegres, no ens estimen ni estimam, no sofrim ni patim,  no  perdem  però no jugam. A vegades m'estim més deixar el silenci buit d'imperfeccions plenes de faltes d'ortografia. A vegades sssssshhh...!!!

rÈs

exist | 12 Novembre, 2006 23:09

...va tornar passar res.

 

I RES, són tantes coses sense dir.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS