Administrar

a la punta dels dits

CP:

exist | 04 Gener, 2007 03:02

Imperis de poemes condemnats a la derrota abans de la lluita.
Sense voler, jo he aprés a no estimar-me més del què és necessari.
Mai m'ha acabat de matar aquella punxada a la pitera, tampoc mai ha deixat de fer sang.
Mil sis-cents vuit rentats damunt aquests texans i encara no han fuit
les taques carabasses d'aquell horabaixa a Cala Carbó.
Totes les cartes marítimes tenen equivocada la situació, el rumb, els plaers de la teva platja.
Ja duim massa dies amb aquest cel gris, no atura de ploure.
S'escampa el color de la por, demà me fa mal i al final no te'n vas.
Sempre hi ha un dematí següent. Jo ho esper.

M'ha tornat mirar com un estrany enmig de tots.
Els seus ulls amagaven secrets darrera les pipelles.
Bona nit i s'ha girat ... (punts suspensius)
No fa falta que t'amaguis del pup-pup que tens davall la pitera.
Girasols a nes corral de ca teva que em giren els dies.
Un dia que m'aturis mirem als ulls i diguem tot el què mai has pogut.
No vull més sal d'aquesta platja si no la puc llepar tota de sa teva pell.
He naufragat a una illa de llum, un altre cop: els teus ulls.

RCè

C/qualsevol

exist | 04 Gener, 2007 02:54

El fred tanca les finestres, les bufandes assassines es tornen enrodillar als colls, els calcetins estan mal fets; duen les costures per dins, els guants tenen els dits massa curts, o massa llargs, el tacte és un nin orfe abandonat a qualsevol carreró, aquest divendres és com un dilluns de ressaca, demà encara no existeix.                         Tu ets tot el que me sobra, jo sóc tot el què trob a faltar.
Una trucada errònia et condueix a una veu coneguda i somriures empotats igual que els albercocs del corral de Campanet. Aquest cel és tan diferent del què es veu de damunt la teulada de ca teva, allà sempre veuen estrelles. Tot són massa plaguetes de caligrafía per poder-ho recordar, res són massa secrets per poder oblidar. Hi ha massa hiverns tancats dins aquella capseta de mistos. No hi ha treball pels artistes, cada dia queden menys papers en blanc perquè puguin omplir-los els poetes, tothom somia atracar un banc amb una escopeta retallada, tothom somia...
...i tu tens por.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS