EXIsT

Has hagut d'aprendre a contestar-te totes les teves preguntes, a lluitar contra aquest silenci que habita les ombres, a reescriure't síl·laba per síl·laba encara que no entenguis res, a parlar amb aquest mut que sempre et du la contraria, a estimar aquella que mai és ella, a cridar dins el buit de les distancies ennigulades, a fer de funàmbul sense xarxa, a cantar melodies sense lletres, a morir-te lentament dins aquesta quotidianitat que ens ofega, a sobreviure't dins cada racó de la seva absència, a palpar l'orgasme de la seva mirada, a estimar sense tenir-la a prop, a ser estimat sense notar-ho, a camuflar les llàgrimes entre els dies de pluja, a recordar-te instant rere instant que segueixes existint pel simple fet de seguir enyorant-la cada trenta de febrer.

Ens ha fugit de les mans
ha tornat autàrquic
ens ha fet els seus esclaus
i aviat ens menjarà.
Ell, el nostre propi fill.

Hi ha gent que xerra per xerrar
i d'altres que callen per escoltar.
Jo tan sols sé descodificar la teva veu.

Hi ha gent que sempre riu
i d'altres que sempre s'enriuen.
Jo tan sols conec el teu somriure.

Hi ha gent que plora de dolor
i d'altres que ploren per vici.
Jo tan sols vull veure plorar el cel.

Hi ha gent que camina
i d'altres que corren.
Jo no te vull encalçar més.

Hi ha gent que sempre demana més
i d'altres que per favor això s'acabi.
A jo me basta que tu m'estimis.

Hi ha gent que diu t'estim
i d'altres que s'ho creuen.
Jo mai t'he dit mentides.

Hi ha gent que es mor de ganes
i d'altres que moren d'amor.
Jo tan sols em vull morir per tu.