Administrar

a la punta dels dits

hab./m2

exist | 19 Juny, 2007 06:50

Un horabaixa mal travat
entre la rotació de les agulles del rellotge
les nits que es confonen amb el se'n demà
i avui encara és massa prest i a l'hora
massa tard com per no preocupar-se.
Sempre t'han espantat
aquestes tisores sobre el paper blanc
i aquests deserts que no puc acabar d'omplir
ara tot s'acaba i en resum ordinari
per no maltractar-nos
podem dir que tot ha estat ficció.
S'equivoquen d'estació
els trens, els busos i les primaveres
fora de ruta els astronautes es desorienten
i tot sembla ser aquell lloc semi-desèrtic.
Aquesta nit s'ha mort en Peter Pan
s'ha estavellat accidentalment contra
un gratacels del nou "skyline" de la ciutat
tot ha estat tan mal de somiar...
...que encara tenc son.

erreceŔ

exist | 07 Juny, 2007 06:59

El teu somriure es breu com un presagi
i les teves mans gaudeixen acariciant
totes les D majúscules que hi ha escrites
entre jo i qualsevol cosa que pugui ser real.
Besades de suc de pell de mandarina
amb regust a l'enyorança primerenca
i la sed de tots els deserts que m'estens
per totes les extensions del meu paladar.
Jo m'he adormit damunt sa teulada
des d'on les parets de cas veïnat
es veuen com a simples obstacles
però tu dorms amb sa finestra tancada.
Me caduquen totes les abraçades
de diumenge capvespre a peu de pista
no hi ha mai temps ni espai ni cal·ligrafia
i el final, sempre ens ha agradat tan poc
que hem d'acabar posant punts suspensius...

quantes pigues perden els que viuen
per damunt la línia blava de la mar
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS