EXIsT

Si mai faig prest, si sempre és tard,
si mai tenc por, si tot és químic
i micro-nuclear, si tota la sort són daus
amb nombres imparells, si demà és avui,
si avui era ahir, si ahir era massa tard
mai deixarà de ser massa prest.

T'has fixat mai amb aquells dos llumets que hi ha enmig de la mar?
Dos fars que es comuniquen, llampegada a llampegada,
des la seva respectiva distància es mantenen desperts
nit i dia perquè les senyals de llum no s'apaguin,
sempre units per un delicat contacte, sempre sabent
que es mantindran respectivament allunyats un de l'altre,
tan sols són fars, i fars seran fins a la darrera onada.

Envoltats de fum i de records
evocam sensacions passades
a l'interior d'un armari ple
de veus, tu, jo, nosaltres.
L'estridència d'un crit
la immensitat del silenci
l'absència del dolor
l'orgull de les ferides de mort.
Tots i cada un de nosaltres
conservam a la pell les marques
de tots i cada un dels dies
que duim sobre aquesta terra.

-de les boques de'n Rafel, Coloma i Paco-

tipus de pinzells
creat d'ossos  i carns
aromes de colors
el teu ventre rima
entre pluja i ocell

raquític és possessió
xuclat a des temps
entre amargures i amors
perpetuen l'ironia
la tendresa i l'il·lusió

deliciós és beure el teu cos
mai unes rectes tan curves
dibuixaren flors entre
la basura i el verdet
al cel d'una rialla de gos

no es pas aquest nas
de mentider
és l'aorta del teu cor
esnifant estrelles
d'un sac que'm fa sentir bé

ens han escurat el pany
amic de l'amistat
a vegades la bellesa d'aquest món
ressona al púlpit
de dos cors consonants

*poema de Joan Toni Fi10 

s'encén el cel a mitja nit
la calma és sempre tensa
a l'abisme dels teus llavis
t'encens el darrer cigarret
demà el món s'acaba
prediquen profetes
tots de poca credibilitat
tu t'ho creus quasi tot
però al final aquesta fita
tan sols és un dia menys
a la resta del total