EXIsT

FA un SOL#

L'infern no existeix, o és que hi ha un lloc pitjor que aquest món que habitam?

Tenc la boca rovegada els ulls cansats que no et saben mirar les mans més gastades que les teves els llibres col·locats als teus prestatges l'enyorança típica d'un lloc desolat i les ganes infinites de no tornar mai més.

Als peus d'una ciutat morta es respiren alens d'omnívors, cou, pica. Cicatritzen ferides. Com matarem a Déu si mai el podem veure? Ho tenien ben pensat. Hem perdut les respostes amb totes les preguntes possibles. Tan sols guardam horabaixes. El negoci de...

Dotze metres quadrats no basten per vestir l'ànima de set cossos plens de saladina. Ho sabem tots, les rasques no han estat mai insuperables. El pròxim cop és massa lluny però vine quan et convengui tot ens ha deixat d'influenciar. Se'n van les...

Si mai faig prest, si sempre és tard, si mai tenc por, si tot és químic i micro-nuclear, si tota la sort són daus amb nombres imparells, si demà és avui, si avui era ahir, si ahir era massa tard mai deixarà de ser massa prest.

T'has fixat mai amb aquells dos llumets que hi ha enmig de la mar? Dos fars que es comuniquen, llampegada a llampegada, des la seva respectiva distància es mantenen desperts nit i dia perquè les senyals de llum no s'apaguin, sempre units per un delicat contacte, sempre...

Envoltats de fum i de records evocam sensacions passades a l'interior d'un armari ple de veus, tu, jo, nosaltres. L'estridència d'un crit la immensitat del silenci l'absència del dolor l'orgull de les ferides de mort. Tots i cada un de nosaltres conservam a...

tipus de pinzells creat d'ossos  i carns aromes de colors el teu ventre rima entre pluja i ocell raquític és possessió xuclat a des temps entre amargures i amors perpetuen l'ironia la tendresa i l'il·lusió deliciós és beure el...

s'encén el cel a mitja nit la calma és sempre tensa a l'abisme dels teus llavis t'encens el darrer cigarret demà el món s'acaba prediquen profetes tots de poca credibilitat tu t'ho creus quasi tot però al final aquesta fita tan sols és...

Un horabaixa qualsevol a la boca de na Marta i en Toni Tenen encara l'ossada incompleta la pell, el rostre, les mans i els ulls poblats d'ecosistemes de sensacions. No saben que viure és perdre que guanyar és indiferent que morir és una sort aleatòria...

Cauen les banderes Apleguen els llençols cada matí ens despertam amb els terrats desolats i tota la por d'un país

Apagau els llums, la lluna, les estrelles... Això era una vegada, una terra desconeguda per la majoria de gent, plena de flors estranyes de subtils perfums de colors indescriptibles. Una terra on tot era meravellós i venenós a l'hora.

quina passada. m'encanta que t'encanti tot el que m'encanta. mai he sabut cantar. i saps que, molt millor. els dolents van guanyant. quina puta merda somiar. ja me basta. que me salvin a jo primer. que me salvin a jo primer. sempre torna a passar. es fantàstic aquest assassinat...

quedar adormit damunt els primers llums del matí que em deixes estesos entre les teves ombres compartir les teves pors amb les meves soledats despertar amb els llavis, les galtes, les mans brodats amb els aromes de la teva saladina pintar núvols de pluja a tot el sostre de...