Administrar

a la punta dels dits

s'ARMARI 24

exist | 07 Febrer, 2008 13:07

Envoltats de fum i de records
evocam sensacions passades
a l'interior d'un armari ple
de veus, tu, jo, nosaltres.
L'estridència d'un crit
la immensitat del silenci
l'absència del dolor
l'orgull de les ferides de mort.
Tots i cada un de nosaltres
conservam a la pell les marques
de tots i cada un dels dies
que duim sobre aquesta terra.

-de les boques de'n Rafel, Coloma i Paco-

Contra Portada

exist | 07 Febrer, 2008 13:02

tipus de pinzells
creat d'ossos  i carns
aromes de colors
el teu ventre rima
entre pluja i ocell

raquític és possessió
xuclat a des temps
entre amargures i amors
perpetuen l'ironia
la tendresa i l'il·lusió

deliciós és beure el teu cos
mai unes rectes tan curves
dibuixaren flors entre
la basura i el verdet
al cel d'una rialla de gos

no es pas aquest nas
de mentider
és l'aorta del teu cor
esnifant estrelles
d'un sac que'm fa sentir bé

ens han escurat el pany
amic de l'amistat
a vegades la bellesa d'aquest món
ressona al púlpit
de dos cors consonants

*poema de Joan Toni Fi10 

-1x24

exist | 04 Febrer, 2008 23:00

s'encén el cel a mitja nit
la calma és sempre tensa
a l'abisme dels teus llavis
t'encens el darrer cigarret
demà el món s'acaba
prediquen profetes
tots de poca credibilitat
tu t'ho creus quasi tot
però al final aquesta fita
tan sols és un dia menys
a la resta del total

M&m's

exist | 07 Gener, 2008 17:44

Un horabaixa qualsevol a la boca de na Marta i en Toni

Tenen encara l'ossada incompleta
la pell, el rostre, les mans i els ulls
poblats d'ecosistemes de sensacions.
No saben que viure és perdre
que guanyar és indiferent
que morir és una sort aleatòria
que mai és sempre i sempre és condicional.

Tenen la mirada travada a l'horitzó
les ales preparades, les plomes pentinades
i la inexperiència del vol primerenc.
No saben que ara ja ha passat
que demà potser no arribi
que avui just existeix
que ahir era infinit i metamòrfic.

Tenen les paraules justes
t'enyor, t'estim, te necessit
i no les volen desaprofitar.
Saben que sempre arriba un dia
en què tot es torna massa científic
i les paraules perden el seu pes
abans d'arribar a uns altres llavis.

 


fils d'estendre

exist | 21 Desembre, 2007 13:10

Cauen les banderes
Apleguen els llençols
cada matí ens despertam
amb els terrats desolats
i tota la por d'un país

e-go

exist | 21 Desembre, 2007 08:57

Apagau els llums, la lluna, les estrelles...
Això era una vegada, una terra desconeguda
per la majoria de gent, plena de flors estranyes
de subtils perfums de colors indescriptibles.
Una terra on tot era meravellós i venenós a l'hora.

fwd>>

exist | 18 Desembre, 2007 17:42

quina passada. m'encanta que t'encanti tot el que m'encanta. mai he sabut cantar. i saps que, molt millor. els dolents van guanyant. quina puta merda somiar. ja me basta. que me salvin a jo primer. que me salvin a jo primer. sempre torna a passar. es fantàstic aquest assassinat tan dolç, tan fantàstic que ni em sorprèn. es tornen a repetir quasi tots els camins i els deserts avui deixen de ser deserts per omplir-se de blau i de selves de posidònia. cagondeu que ha estat de mal d'entendre tot. però ja esta, tot ha passat. tan sols ens queda deixar-nos inundar pel silenci.

naP reteP

exist | 21 Novembre, 2007 00:10

quedar adormit damunt els primers llums del matí
que em deixes estesos entre les teves ombres
compartir les teves pors amb les meves soledats
despertar amb els llavis, les galtes, les mans
brodats amb els aromes de la teva saladina
pintar núvols de pluja a tot el sostre de l'habitació
dibuixar-te el renou de les onades de la mar
impactant contra els somnis sota els teus coixins
agafar-te la ma, obrir la finestra, sortir volant
girar a la segona estrella cap a la dreta
i volar fins a l'alba,  descobrir per fi
si encara existeix en peter pan.
 

242

exist | 12 Novembre, 2007 00:46

tornen espurnejar aquelles ganes de...
feia estona que no pujava al terrat
des d'aquí encara sembla tot un poc més gris
en lluita aquestes ganes de saltar al riure més profund
contra aquelles ganes de tallar-me el plaer de les mans
se'm desfan les emocions i tot és el plaer de no tenir-te
que ja no em consumeix ni m'empresona,
simplement... m'agrada
fracassar sempre ha estat més divertit que triomfar
al final de les victòries tan sols es recorden els perdedors
s'estén la por entre nosaltres amb el gest dolç
de la boira que ens miopitza el paisatge
la soledat acaba siguen el refugi dels somiatruites
cada segon hi ha més i més res
tan sols existeix el silenci,
però... m'agrada

17

exist | 16 Setembre, 2007 03:46


Soc edicte als silencis neuronals
a les tortures amb ferides internes
a les absències que deixen els cossos
després de totes les abraçades
Soc semiaquàtic com els llagrimers inundats de tristesa

ua(L)

exist | 25 Agost, 2007 02:12

Té por.
- A qui estimaries si no sabessis a qui has estimat? Li va demanar sense dubtar-ho.
La resposta li va fer por.

Jo.
Jo també tenc por.
Tal volta no és la suficient. Però això ja ho pensaré demà.

 

[ Totes aquestes paraules me'ls ha deixades na (L)ua ]

estatocist

exist | 02 Agost, 2007 16:07

Paraules que regalimen al buit
Ortografies pendents de correcció
Reescriure't mai ha estat fàcil
Digerir les derrotes amb pa eixut
Estar tan segur i tan cagat de tot
Romandre entre els límits de l'auto-odi
Comprendre aquest darrera sense davant
Èsperar fins que te follis la por

desencreuats

exist | 27 Juliol, 2007 01:18

vull sobreviure
ensumant l'eco dels silencis
que deixen les freqüències
de totes les ràdios abandonades

vull morir
d'una malaltia diferent
que aquest estimar-te
que no et mereixes

vull resoldre
tots els mots encreuats

Tres lletres
Horitzontal com els camins de fora vila.
__ __ __

Tres lletres
Vertical com la por dels equilibristes.
|
|
|

saL

exist | 17 Juliol, 2007 08:32

no es pot viure cada dia
per això aprenem de petits
a resistir l'envestida de les onades
aferrats a les espines de les roques

tenim les mans plenes de talls
i l'oïda trencada pel silenci
de totes les masses marines
que ens esclaten dins els ulls

els nàufrags no arribam mai
al plaer de tocar terra seca
i se'ns oxiden amb la sal
les pipelles de ferro.


...val per un café

exist | 08 Juliol, 2007 01:55

M'he reservat per aquest estiu
un "green day" amb tu.
Si vols hi podem treure
el fum espès de la marihuana
i aquesta estúpida mania
de col·leccionar pedretes
He tancat dins un potet
un carabassa d'aquells horabaixes
un paper quadriculat en blanc
i la tinta necessària per un poema
amb tres doblegs per un record.


si te tRob te l'esCriurè.
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS