Administrar

a la punta dels dits

DdD

exist | 14 Abril, 2007 19:10

la distància ens castiga aquells sentiments
aquelles abraçades que hem de regalar
a un aire contaminat d'absència
la distancia que ens té allunyats
no deixa ni un moment
de matar-nos de fam
la distancia que ens manté vius
coagula la sang de totes
les ferides de qualsevol ahir
la distancia en la que t'amagues
em fa arribar sempre tard
moltes vegades no voldria acostar-me
però és tan dolç aquest desert
la distancia me vetlla les neurones
que me venen somnis massa cars
no estic en condicions per deixar
de pensar en tu

Disbt.

exist | 14 Abril, 2007 06:02

Tres silencis ompliren el darrer compàs.
Renou de plats, tassons i culleres,
les potades cansades de dos exèrcits
d'utopies enfrontats.
Tan sols por i llençols arruats sense la teva gràcia,
i sol brillant intens que travessa les vidrieres
i dissabte per tot i temps i bauxa i absència.
Tot tan real com la mateixa artificialitat
de la buidor que deixes quan no hi ets.
Quasi sempre sol ser dissabte sense tu.

hipoteques

exist | 12 Abril, 2007 10:28

tenc hipotecada la superfície
d'una capseta de mistos
i la distància turbulenta del vol
d'una carta urgent
tenc una absència
empotrada dins un celràs
de núvols de dies embrutats
amb espontanis aiguats d'abril
tenc enyorança de la teva por
de l'abraçada que no ens acomiada
del ritme de les gotes de pluja
remullant una tristesa imperceptible
tenc la son justa per somiar-te
durant uns quinze minuts diaris
el necessari per poder sobreviure'm
tots els dies que acaben plovent

Has hagut...

exist | 28 Febrer, 2007 01:46

Has hagut d'aprendre a contestar-te totes les teves preguntes, a lluitar contra aquest silenci que habita les ombres, a reescriure't síl·laba per síl·laba encara que no entenguis res, a parlar amb aquest mut que sempre et du la contraria, a estimar aquella que mai és ella, a cridar dins el buit de les distancies ennigulades, a fer de funàmbul sense xarxa, a cantar melodies sense lletres, a morir-te lentament dins aquesta quotidianitat que ens ofega, a sobreviure't dins cada racó de la seva absència, a palpar l'orgasme de la seva mirada, a estimar sense tenir-la a prop, a ser estimat sense notar-ho, a camuflar les llàgrimes entre els dies de pluja, a recordar-te instant rere instant que segueixes existint pel simple fet de seguir enyorant-la cada trenta de febrer.

Sistema

exist | 16 Febrer, 2007 03:52

Ens ha fugit de les mans
ha tornat autàrquic
ens ha fet els seus esclaus
i aviat ens menjarà.
Ell, el nostre propi fill.

Hi ha gent per tot...

exist | 10 Febrer, 2007 03:49



Hi ha gent que xerra per xerrar
i d'altres que callen per escoltar.
Jo tan sols sé descodificar la teva veu.

Hi ha gent que sempre riu
i d'altres que sempre s'enriuen.
Jo tan sols conec el teu somriure.

Hi ha gent que plora de dolor
i d'altres que ploren per vici.
Jo tan sols vull veure plorar el cel.

Hi ha gent que camina
i d'altres que corren.
Jo no te vull encalçar més.

Hi ha gent que sempre demana més
i d'altres que per favor això s'acabi.
A jo me basta que tu m'estimis.

Hi ha gent que diu t'estim
i d'altres que s'ho creuen.
Jo mai t'he dit mentides.

Hi ha gent que es mor de ganes
i d'altres que moren d'amor.
Jo tan sols em vull morir per tu.

CP:

exist | 04 Gener, 2007 03:02

Imperis de poemes condemnats a la derrota abans de la lluita.
Sense voler, jo he aprés a no estimar-me més del què és necessari.
Mai m'ha acabat de matar aquella punxada a la pitera, tampoc mai ha deixat de fer sang.
Mil sis-cents vuit rentats damunt aquests texans i encara no han fuit
les taques carabasses d'aquell horabaixa a Cala Carbó.
Totes les cartes marítimes tenen equivocada la situació, el rumb, els plaers de la teva platja.
Ja duim massa dies amb aquest cel gris, no atura de ploure.
S'escampa el color de la por, demà me fa mal i al final no te'n vas.
Sempre hi ha un dematí següent. Jo ho esper.

M'ha tornat mirar com un estrany enmig de tots.
Els seus ulls amagaven secrets darrera les pipelles.
Bona nit i s'ha girat ... (punts suspensius)
No fa falta que t'amaguis del pup-pup que tens davall la pitera.
Girasols a nes corral de ca teva que em giren els dies.
Un dia que m'aturis mirem als ulls i diguem tot el què mai has pogut.
No vull més sal d'aquesta platja si no la puc llepar tota de sa teva pell.
He naufragat a una illa de llum, un altre cop: els teus ulls.

RCè

C/qualsevol

exist | 04 Gener, 2007 02:54

El fred tanca les finestres, les bufandes assassines es tornen enrodillar als colls, els calcetins estan mal fets; duen les costures per dins, els guants tenen els dits massa curts, o massa llargs, el tacte és un nin orfe abandonat a qualsevol carreró, aquest divendres és com un dilluns de ressaca, demà encara no existeix.                         Tu ets tot el que me sobra, jo sóc tot el què trob a faltar.
Una trucada errònia et condueix a una veu coneguda i somriures empotats igual que els albercocs del corral de Campanet. Aquest cel és tan diferent del què es veu de damunt la teulada de ca teva, allà sempre veuen estrelles. Tot són massa plaguetes de caligrafía per poder-ho recordar, res són massa secrets per poder oblidar. Hi ha massa hiverns tancats dins aquella capseta de mistos. No hi ha treball pels artistes, cada dia queden menys papers en blanc perquè puguin omplir-los els poetes, tothom somia atracar un banc amb una escopeta retallada, tothom somia...
...i tu tens por.

Mutis

exist | 25 Novembre, 2006 20:52

A vegades tan lluny d'aquí on ets hi ha un petit llumet que parpelleja el teu nom escrit dins la fosca d'aquest no res. A vegades hi ha alguna llàgrima que es decideix a regalimar per les galtes de la vergonya fins que esclata damunt aquest paper i em deixa penyora per començar a escriure alguna cosa. A vegades me passa que t'estim i veig davant jo com creixen camps plens d'esbarzers que es mengen la platja de rostoll de ca teva. A vegades me passa que de sobte em despert i no record el nom d'aquella que dorm al meu costat. A vegades me passa que call perquè tenc por que m'escoltis amagada darrera sa porta. A vegades fem "mutis" perquè no estem tristos ni alegres, no ens estimen ni estimam, no sofrim ni patim,  no  perdem  però no jugam. A vegades m'estim més deixar el silenci buit d'imperfeccions plenes de faltes d'ortografia. A vegades sssssshhh...!!!

r╚s

exist | 12 Novembre, 2006 23:09

...va tornar passar res.

 

I RES, són tantes coses sense dir.

Dies estranys

exist | 17 Octubre, 2006 19:58

Avui dematí, qui ha fet el cafè?
M'he aixecat i ja no eres dins el llit, i el fred m'ha aglapit just acabar de sortir del nòrdic. Tots els dies tenen coses estranyes, i reguinyols que es van embullant amb el vent de gregal, m'entres tu t'aixeques damunt la mar amb el teu estel de colorins, i tu somies perquè saps que el sol no està tan lluny com sempre ens l'han dibuixat en els llibres de preescolar. A vegades me passa que ses ones que botes, que sures, que navegues, m'ofeguen de tristesa quan m'arriben als peus, i te veig de tan a lluny, i tu no me pots salvar. Ha girat el vent. Han canviat els protocols, ara venen la son a la farmàcia i fa poc que han descobert les pastilles per poder somiar i tothom s'hi ha enganxat i tothom diu que té por de fugir, però tothom se'n vol anar molt lluny d'aquí.
I arriba un dia en què tothom vol ser astronauta.
Houston: No tenim cap problema!


 

Sabre sense pensar

exist | 10 Octubre, 2006 01:40

He rellegit la teva sang. Ara sé que els quaderns no estan en blanc, que les nits que has provat l'insomni els has anat omplint de senalles de somnis, tres poals d'il·lusions i set grapades de records oblidats des de feia temps. Ara he entès els missatges a deshora i les frases fora de context, ara sé que trobar-nos a faltar no és més que el temps que dura un tango mal ballat damunt el núvols, ara sé perquè són les capses de cartró den J i perquè hem quedat un divendres en aquell cafè del Born, ara sé que tu també ho saps tot, menys el teu nom.

Sang

exist | 05 Octubre, 2006 17:48

Començar a llegir un llibre en blanc per la meitat no té la més mínima importància per un analfabet com jo. M'entretenc més temps del què caldria imaginant les il·lustracions que hi hauria d'haver disperses entre aquestes pàgines i ni ara ni mai hi són. M'he oblidat de la pronunciació d'allò que et feia riure tant i tu t'has oblidat d'omplir tots els espais en blanc. Oblida't per uns instants d'ortografies, cal·ligrafies i signes de puntuació, i comença a escriure tan sols amb la teva sang. Obri't el pit amb una fulleta d'afaitar i deixa que el líquid espès i calent es vagi vessant damunt aquestes pàgines en blanc amb un ordre clarament caòtic. Sé que és massa demanar, però per uns instants intenta no pensar en res, tan sols deixa brotar la sang de les teves venes i sent com poc a poc et vas debilitant, com la vista se't torna miòpica, tant que les lletres deixen de formar paraules per convertir-se en mosaics de coses que mai haguessis imaginat. Reescriu-te amb un idioma desconegut i en creure que has acabat, rellegeix-te encara que creguis no entendre res. Aprèn a viure amb la incoherència de les paraules que mai ningú entén, amb la son incompleta, amb els dies ennigulats, amb les rutes a contra corrent, amb les paraules que es queden enganxades a la gola, amb aquesta absència de tot, amb aquesta necessitat de res.

n.49

exist | 03 Octubre, 2006 23:41

A vegades me passa

que m'inunda la tristesa

quan m'enfil a sa paret

de cas veïnat, i sense jo voler

se me'n van les paraules amb

les onades d'unes platges inventades.

Somiar és amagar derrotes.

Fils de pues

exist | 28 Setembre, 2006 23:29

Els somnis no estan allà perquè es compleixin, això és el què sempre s'ha ignorat. Els somnis són per allargar-se a una hamaca un diumenge a migdia, amb el sol aixafat a la cara, i deixar que la brisa se'n dugui les preocupacions, són perquè el nostre subconscient tengui un temps d'esbarjo i pugui jugar amb la imaginació, són perquè el cor descansi, i serveixen per demanar-nos, perquè és precís continuar aquesta guerra contra nosaltres mateixos i no acceptar tan fàcilment rendir-nos davant aquest horitzó de fils de pues. --x-x-x--x--x---x----x---x--x---x--x-x-

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS