Administrar

a la punta dels dits

un, dos, tres... FLEX!

exist | 28 Setembre, 2006 01:27

Avui somiar és més difícil que mai.

Tres-centes ballarines assagen coreografies al passadís del pis de dalt.

Cada cinc minuts sona l'alarma d'un vaixell de paper de diari mal aparcat damunt l'acera del davant de casa.

L'Ajuntament ha organitzat un “botellón” de gent VIP al meu carrer.

Deu mil manifestants segons els organitzadors practiquen cants de guerra pacífics amb el megàfon.

El Boing 747 que hi ha enmig del carrer no es decideix a enlairar-se.

Les tres bessones del veïnat ploren com si portessin un dol crònic just acabades de néixer.

El que faltava, ara l'ala de l'avió ha fregat la nostra façana.

No hi ha ni la més mínima resta de son entre els meus llençols.

Però si sols pogués tancar els ulls, amb la son suficient per somiar-te...

Diapositives

exist | 25 Setembre, 2006 17:48

Mentres anyorava la presència d'algú que no conec, m'he enrecordat de tu. Potser caldrà no ajornar res per mai més i anar fent punt rera punt fins arreglar tots els descosits.

Resumir un període d'absència: felicitat. Però ara m'esperen set Everets de fulls en blanc per arxivar i aprendre'm tres idiomes de caligrafíes illegibles.

Ha passat un estiu de berbenes, de tocadiscos que giraven en sentit antihorari, de dissabtes que acabaven en diumenges a mig dia i jo encara duc aferrada l'olor de la pólvora del darrer ball, i jo encara tenc saladina adherida a la pell i tres pues d'eriçó al peu, i una mossegada al coll i llençols minats de besades vermell pintallavis.

Aquest estiu m'he comprat per catàleg tots els records en diapositives i na K m'ha fet un resum per si me'l vull estudiar, encara que del què es tracti avui és de fer com si oblidessim tot el què ens ha passat, cal aprofitar cada bateg, cada alè, cada minut, cada moment; aquesta treva, que em deixa dir: ja torn ser per aquí. 

e

exist | 19 Juny, 2006 00:06

Avui que tot és pretèrit...

...t'anyor i me sobres.

s/t

exist | 13 Maig, 2006 16:59

Vaig voler allargar la mà, ens varem acaronar massa fort, amb massa eufòria, baix una sobredosis de sentiments tergiversats. Tothom cridava més fort... no podien sentir ni els batecs dels seus cors. Algú t'empenta amb odi, m'entres algú altre recull llàgrimes de la ràbia destil·lada pel pensament absurd. Perdre algú de vista, no és el mateix que perdre un _ _ _ _...
De tots els éssers de la terra no n'hi ha cap més putejat que d'altre; tots hem de viure per després morir, ningú trobarà altre sort. Ara no m'embrutis la cara amb les teves desgracies ni em tornis embetumar la consciència amb els meus fracassos. Tu ets com ets, i jo soc: un somiador.
Lector que taxes les frases que no t'agraden, enamorat empedreït de la veritat absoluta, posseïdor dels poders decisius com els jutges, amic per lo vist dels qui sempre et donen la raó (per no discutir), dels qui tan sols et saben fer riure, dels qui t'evadeixen de la realitat que ens ha tocat viure, dels qui tan sols són capaços de vendre-te presents hipotecats en el futur, de qui desconfiar-hi et pugui sortir gratis.
Amants de la discussió mai han estat bons discutidors i sempre seran enemics del debat. Si tot és així perquè sí, perquè ho hem trobat així, no és motiu per deixar de creure i lluitar per allò que creiem millor, digues que es millor i més fàcil per un mateix resignar-se i acceptar la condemna.
Les veritats no agraden a ningú, però ben gestionades ens ajuden a fer-nos grans i a aprendre a caminar. Tan sols els peixos morts es deixen endur per la corrent. Ara diguem que saps nedar. Perquè l'aigua ens arriba al coll i aquests núvols canten que demà plourà, demà com sempre: serà massa tard.
Algú ens allargaria una mà, però la fan servir per masturbar-se i tenen massa por de perdre aquest plaer. L'altre la tenen massa curta fins hi tot per poder-nos fer una abraçada. Per això algú decideix dormir amb la finestra oberta, per deixar entrar i sortir somnis, perquè per algú són útils per seguir vivint aquí, en aquest lloc, amb aquesta gent, en aquest moment. Ara diguem que no necessites aprendre res més i que el què tens et basta per caure, saber-te aixecar, curar-te les ferides, tornar a caminar, i sobreviure. Ara es fa el silenci, tot seguit m'envies a l'exili de la teva vida i tanques aquella porta amb clau per sempre, després de sabre un trosset de veritat. M'han engegat de casa meva per escàndol privat. Vols tenir la raó? Aquí te l'envii embolicada i amb un llaç al coll...

M'entres tant tu prova de ficar la clau, que nosaltres en poder t'obrirem des de dins.

KL

exist | 09 Maig, 2006 00:04

Per la lectora... per n'Octubrina.

Dibuixa un demà sense ningú, sense tu. I no t'ho creguis. Mira't més enllà de l'espill i fes que aquelles noies cridaneres i requetades es callin, no vull escoltar-les. Deixa'm de cridar a l'orella que no soc sord que mai ho he estat, que sempre he pogut escoltar el renou de les onades que venen a morir a aquesta platja.

He vomitat mil glops d'una il·lusió que me hagut de beure sempre a trenc d'alba, mentres el sol sortia i jo deixava de sentir el tacte de les meves mans, i de tot allò tan artificial tan sols record la fredor dels teus peus. Remolques calaixos plens de trinxes de paperets manuscrits d'una tinta blava que varen sucar d'aquell cel a vorera de mar. Renous de plats, tassons i cueres, i elles que segueixen cridant, però si almenys fossin capaces d'omplir la seva boca de paraules.

Sempre recorrem camins que s'estraven amb personatges bufarells que ballen damunt planetes que esborren al se'n demà amb una goma Milan, sense voler sabre tot el que ha costat dibuixar-los, sense voler sabre tot el què ha costat construir el silenci dins aquesta bombolla d'escuma de color de l'arc de Sant Martí.

Si s'ha m'entelen els ulls, perdona'm, es culpa del vi, si me tremolen les cames, allunyat una passa de mi. Deixa'm de mirar-me als ulls i no diguis mai més.

Tu em dius que el color del sexe sense amor és el gris, i el qui en té... me'l deixes imaginar a mi: “color blau d'un cel de dissabte a bon dematí”. Abans de que m'abracis, ja sé que t'ha agradat.

En algun lloc vaig llegir línies que xerraven de deserts i d'assedegats, i jo avui encara no he tengut set, i jo avui no he vist més deserts que les extensions de pell que hi ha al voltant del teu melic, i m'ha agradat ser una duna d'aquest desert, i m'ha agradat sentir aquesta calma oscilant entre el pes dels meus pensaments i la força dels teus pulmons amb cada respiració.

Ara sé que tu tens els fils de les titelles dels meus somnis entre les teves mans.


supr.!

exist | 28 Febrer, 2006 01:35

Deixar de somiar que t'aixeques, per aixecar-te de la sorra calenta d'aquella platja on van a morir totes les onades que es puguin dibuixar, i començar a caminar amb les ganes i la il·lusió intactes d'una joventut torrada d'horabaixes a fora vila entre camps de blats on hi podia navegar hores i hores damunt una barqueta de paper de diari passat. Caminar damunt catifes de vidres de finestres que s'han romput i de botelles de sentiments destilats que s'han trencat amb el camí, caminar amb el cap baix mirant uns peus deserts de tacte i malferits, desfer-se de tot allò que no cal carregar, viure oblidant el que sempre hauria de poder recordar, recollir gotetes d'un líquid anomenat tristesa i fer-ne licor de nits de gateres solitaries. Viure amb l'essència de la perdua constant, anar morint amb les ganes de viure, ser conscient del desig que inunda aquells sentiments suïcides, i tornar aixecar el cap, per després de tot trobar una veu que et xiuxiuege darrera l'orella que has perdut l'estigma de superació.


6022006

exist | 06 Febrer, 2006 02:00

Envasades dins un tupperware venen les gracies que mai tenc temps per donar; A dins hi ha: un trosset de cel blau intens, amb un núvol d'aquells blancs que semblen fets de cotó de sucre de fira, perquè t'hi puguis estirar buida de preocupacions, plena d'emocions.

Avui has trucat a mitja nit per felicitar-me. Una trucada d'un cel que imagina oceans que es buiden com a llagrimers deprimits sense més paquets de kleenex. Avui; 1165 centímetres, jo també té vist caminar de puntetes per damunt els núvols, jo també he pogut flotar per damunt aquest horitzó tan llunyà agafat de la teva mà. Avui has desitjat que sigui molt feliç, més feliç del què se'ns està permès ser. Avui algú ha desitjat més del què em mereixo, però avui ho intentaré, i quan arribi allà, t'escriuré una cançó i te l'enviaré amb una postal per poder escoltar la musica de la teva veu cantant el què té escrit. Avui que te n'has enrecordat, avui dos ànecs travessen aquest mar de dubtes, avui soc un poc més vell, un poc més a prop d'allò tan negre, un poc més lluny de tots aquells records d'infància que quasi no record. Avui que fa més de nou-centes nits de tot allò, té sentit aquí al costat, allà on els coixins es fan nusos amb els llençols quan el silenci s'apodera de la espontaneïtat del moment.


interrogants

exist | 03 Febrer, 2006 04:39

Quina màgia hi ha dins el palmell de la teva mà, que cada cop que m'acarones vas buidant aquesta buidor? Quina veritat hi ha ofegada dins dins aquesta gargamella que no em deixa cridar el teu nom? Quina línea t'ha agradat més i quina t'ha agradat menys? Quina falta d'ortografia ha molestat més? Quina no has vist? Quina no has trobat? Quina paraula has oblidat? Quina has recordat? Quina olor fan la tinta i el paper a traves d'aquesta pantalla? Quina buidor molesta més, la compartida o la que és a mitges? Quant va ser avui? Quant serà ahir? Que és demà? Que n'hem de fer de nosaltres mateixos els qui no en sabem res de l'art de la natació? Com cura el tall que no suqueja sang? Com s'aclareix la boira que no és transparent? I tu, de quin color tens el pintallavis?


Ho he recordat...

exist | 14 Gener, 2006 01:39

Avui ho he tornat recordar. Escriure.
Parlar amb aquest mut que viu dins el silenci, buidar i perdre paraules damunt un univers destenyit de blanc que es consumeix entre les teves mans.

He vist...

exist | 12 Desembre, 2005 00:59

he vist la foscor destenyida
he vist la por cercant una abraçada
he vist matar i morir d'amor
he vist núvols que volaven sense haver de bategar les ales
he vist els engranatges que fan rodar el món
he vist plorar el cel
he vist set colors que trencaven l'horitzó
he vist dos ulls que no saben plorar
he vist la mort vestida de rosa i amb tacons d'agulla
he vist un dematí sense sol
i sortir un sol enmig d'una nit

he vist el desert del meu llit sense tu
he vist de color totes les coses transparents
he vist una platja sense horabaixes
he vist els fils que sostenen la lluna
he vist llàgrimes fluorescents
he vist la vergonya de color blanc
he vist perdre els millors
he vist perdedors que mai han estat derrotats
he vist dones que es venen per menys del què valen
he vist homes que tenen més del què es mereixen
he vist el teu nom escrit a tots els firmaments
he vist el pretèrit engatat dins una botella
he vist un silenci eixordador
he vist calaixos plens de granets de sorra
he vist més enllà que aquests ulls
he vist demà, i passat demà i passat de passat demà
...i he vist que a vegades no és tan trist ser ceg.

Dosis de por

exist | 09 Desembre, 2005 01:07

L'han trobat aquest capvespre allargat. Sobredosis de por. Massa ganes de sabre que veuen els teus ulls, que dibuixen les teves mans i que somia el teu inconscient. Massa temps per esperar per perdre una cosa tan dolça, massa temps per pensar, massa records d'altres vides de coses que ja han passat. Aquest mal d'ossos que no ens hauria de deixar caminar, no impedeix que facem un altre passa que encara ens faci més mal. Estem davall la mar, aquí on encara és més difícil respirar. Cada dia te canses, i demà encara te cansa més. Ho sabem perquè hem sentit unes veus que canten el que ens queda per passar. Nosaltres resam per no tornar mai més. I jo no tenc la culpa de que un dolor etern te rovegui l'ànima, de que no te consoli l'odi i t'ofengui la soletat. A vegades em deman de qui són les mans que te tapen els ulls perquè no vegis res. Diguem nina d'ulls de la Xina, on has estat, on has deixat el somriure, que ara no està on jo el vaig deixar...


Escolta!

exist | 25 Novembre, 2005 03:45

Xerrem de confiança, d'autoestima, de paraules, de somriures, d'abraçades, de ganes de...
Xerrem d'estimar, de sentir-se estimat, de demà, de passat demà, de passat de passat demà...
Xerrem de la il·lusió, dels somnis, d'aquells viatges, d'aquella nit...
Xerrem de pluges, de finestres, de portals, de faroles, de gotes d'un líquid anomenat tristesa...
Xerrem del ritme de les onades que anaven a morir a aquella platja...
Xerrem de sexe, de roses, d'espines...
Xerrem de tu i d'aquell que mai he estat jo...
Xerrem d'algú que recordi qui erem i que sàpiga qui som...
Xerrem de silencis que mai he escoltat...

...i ara: Escolta!
(Sents aquests renous que hi ha dins el silenci que venen cap a tu, i que per molt que intentis no sentir-los, ells cada cop es fan més insistents, o són tan sols producte de la meva imaginació?)

Llegeixes 83 paraules, i t'avergonyeixes.

exist | 22 Novembre, 2005 14:51

Meticulosament et gires i dius: gracies! (De res... és gratis, com estimar)
No t'avergonyeixes quan et despullen unes mans estranyes, però si que ho fas quan quatre paraules despullen el què tu sempre ens vols amagar. Te fot tenir que ser una dona quant a tu encara t'agradaria ser una nena per poder-te perdre en somnis de princeses i prínceps blaus i rellotges fins a mitja nit i donzelles i follets i fades i nans i... tot sense final. T'agrada avui, i demà?(penses)... sortirà una altre vegada el sol. Retalles articles de premsa i els guardes dins aquell llibre japonès sobre postures per la pràctica del sexe, cent pàgines més endavant que les fotografies dels teus mites sexuals. Et masturbes sovint postulant el teu dret de ser dona i penses en aquell vespre que ell et va follar sense aturar, i recordes aquella alba despertant embolicada dins els seus ulls. Avui fa tant de temps d'allò. Ara sé que tu també sents la soletat i aquests esperits, que viuen entre les parets d'aquest silenci ininterromput. T'agrada que t'estimin sense res a canvi, a tothom l'hi agrada. Despertes cada mati amb la il·lusió de ser dona i si al final del dia, res no es gira arribes contenta després d'haver-te enamorat. Sona la maleïda melodia del maleït telèfon i et perd de vista. Temps per rebossar-te de xerrameques amb alguna de les teves amigues. Tornes excitada i encara tens residus de l'estrès del dia i no vols pensar en demà, i t'asseus i observes tendrament cada moviment, t'aferres i t'entendreixes per moments. Moments ficticis que em regales involuntàriament.
A mi també m'agrada estimar-te, però des d'aquesta distància que evita que això pugui fer-me mal.


un desig...

exist | 08 Novembre, 2005 04:27


Transbord a la línea 2

exist | 02 Novembre, 2005 13:51

...mentres balles descalça damunt aquesta catifa d'estrelles.
1000 mirades acribillen els teus pits.
...mentres les teves mans s'aferren amb seguretat,
altres s'allarguen tremoloses fins que somien tocar-te.
no t'estimen, tan sols et desitgen. les desitgen.
cau la nit darrera els teus ulls negres i baixes del cel com si ni els estels et poguessin tocar...
...jo estic desencantat d'haver-te conegut.


 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS