Administrar

a la punta dels dits

KL

exist | 09 Maig, 2006 00:04

Per la lectora... per n'Octubrina.

Dibuixa un demà sense ningú, sense tu. I no t'ho creguis. Mira't més enllà de l'espill i fes que aquelles noies cridaneres i requetades es callin, no vull escoltar-les. Deixa'm de cridar a l'orella que no soc sord que mai ho he estat, que sempre he pogut escoltar el renou de les onades que venen a morir a aquesta platja.

He vomitat mil glops d'una il·lusió que me hagut de beure sempre a trenc d'alba, mentres el sol sortia i jo deixava de sentir el tacte de les meves mans, i de tot allò tan artificial tan sols record la fredor dels teus peus. Remolques calaixos plens de trinxes de paperets manuscrits d'una tinta blava que varen sucar d'aquell cel a vorera de mar. Renous de plats, tassons i cueres, i elles que segueixen cridant, però si almenys fossin capaces d'omplir la seva boca de paraules.

Sempre recorrem camins que s'estraven amb personatges bufarells que ballen damunt planetes que esborren al se'n demà amb una goma Milan, sense voler sabre tot el que ha costat dibuixar-los, sense voler sabre tot el què ha costat construir el silenci dins aquesta bombolla d'escuma de color de l'arc de Sant Martí.

Si s'ha m'entelen els ulls, perdona'm, es culpa del vi, si me tremolen les cames, allunyat una passa de mi. Deixa'm de mirar-me als ulls i no diguis mai més.

Tu em dius que el color del sexe sense amor és el gris, i el qui en té... me'l deixes imaginar a mi: “color blau d'un cel de dissabte a bon dematí”. Abans de que m'abracis, ja sé que t'ha agradat.

En algun lloc vaig llegir línies que xerraven de deserts i d'assedegats, i jo avui encara no he tengut set, i jo avui no he vist més deserts que les extensions de pell que hi ha al voltant del teu melic, i m'ha agradat ser una duna d'aquest desert, i m'ha agradat sentir aquesta calma oscilant entre el pes dels meus pensaments i la força dels teus pulmons amb cada respiració.

Ara sé que tu tens els fils de les titelles dels meus somnis entre les teves mans.


Comentaris

  1. no diguis mai més
    absència existencial, enyorava les teves paraules silencioses, de calma desèrtica, de demàs sense ningú. ara sé que darrera les dunes hi ha uns ulls. gràcies per ser-hi ;)
    Octubrina | 10/05/2006, 22:14
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS