Administrar

a la punta dels dits

s/t

exist | 13 Maig, 2006 16:59

Vaig voler allargar la mà, ens varem acaronar massa fort, amb massa eufòria, baix una sobredosis de sentiments tergiversats. Tothom cridava més fort... no podien sentir ni els batecs dels seus cors. Algú t'empenta amb odi, m'entres algú altre recull llàgrimes de la ràbia destil·lada pel pensament absurd. Perdre algú de vista, no és el mateix que perdre un _ _ _ _...
De tots els éssers de la terra no n'hi ha cap més putejat que d'altre; tots hem de viure per després morir, ningú trobarà altre sort. Ara no m'embrutis la cara amb les teves desgracies ni em tornis embetumar la consciència amb els meus fracassos. Tu ets com ets, i jo soc: un somiador.
Lector que taxes les frases que no t'agraden, enamorat empedreït de la veritat absoluta, posseïdor dels poders decisius com els jutges, amic per lo vist dels qui sempre et donen la raó (per no discutir), dels qui tan sols et saben fer riure, dels qui t'evadeixen de la realitat que ens ha tocat viure, dels qui tan sols són capaços de vendre-te presents hipotecats en el futur, de qui desconfiar-hi et pugui sortir gratis.
Amants de la discussió mai han estat bons discutidors i sempre seran enemics del debat. Si tot és així perquè sí, perquè ho hem trobat així, no és motiu per deixar de creure i lluitar per allò que creiem millor, digues que es millor i més fàcil per un mateix resignar-se i acceptar la condemna.
Les veritats no agraden a ningú, però ben gestionades ens ajuden a fer-nos grans i a aprendre a caminar. Tan sols els peixos morts es deixen endur per la corrent. Ara diguem que saps nedar. Perquè l'aigua ens arriba al coll i aquests núvols canten que demà plourà, demà com sempre: serà massa tard.
Algú ens allargaria una mà, però la fan servir per masturbar-se i tenen massa por de perdre aquest plaer. L'altre la tenen massa curta fins hi tot per poder-nos fer una abraçada. Per això algú decideix dormir amb la finestra oberta, per deixar entrar i sortir somnis, perquè per algú són útils per seguir vivint aquí, en aquest lloc, amb aquesta gent, en aquest moment. Ara diguem que no necessites aprendre res més i que el què tens et basta per caure, saber-te aixecar, curar-te les ferides, tornar a caminar, i sobreviure. Ara es fa el silenci, tot seguit m'envies a l'exili de la teva vida i tanques aquella porta amb clau per sempre, després de sabre un trosset de veritat. M'han engegat de casa meva per escàndol privat. Vols tenir la raó? Aquí te l'envii embolicada i amb un llaç al coll...

M'entres tant tu prova de ficar la clau, que nosaltres en poder t'obrirem des de dins.

Comentaris

  1. Re: s/t
    i si no puc obrir? si la porta es tanca massa i no sé qui té la clau, ni qui l'ha tancada, ni si potser la tendré jo... com surt d'aquesta peixera que m'enfonsa i m'arrela? respir bombolles de contradicció sense sentit! omple'm aquest silenci, encara que sigui teixit amb fils de lluna.
    Octubrina | 25/05/2006, 20:16
  2. nom
    saps què? he descobert el teu nom (ha estat sense voler...i només és això, un nom. però és bonic.)
    Octubrina | 08/06/2006, 22:22
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS