EXIsT

Avui dematí, qui ha fet el cafè?
M'he aixecat i ja no eres dins el llit, i el fred m'ha aglapit just acabar de sortir del nòrdic. Tots els dies tenen coses estranyes, i reguinyols que es van embullant amb el vent de gregal, m'entres tu t'aixeques damunt la mar amb el teu estel de colorins, i tu somies perquè saps que el sol no està tan lluny com sempre ens l'han dibuixat en els llibres de preescolar. A vegades me passa que ses ones que botes, que sures, que navegues, m'ofeguen de tristesa quan m'arriben als peus, i te veig de tan a lluny, i tu no me pots salvar. Ha girat el vent. Han canviat els protocols, ara venen la son a la farmàcia i fa poc que han descobert les pastilles per poder somiar i tothom s'hi ha enganxat i tothom diu que té por de fugir, però tothom se'n vol anar molt lluny d'aquí.
I arriba un dia en què tothom vol ser astronauta.
Houston: No tenim cap problema!