Administrar

a la punta dels dits

DdD

exist | 14 Abril, 2007 19:10

la distància ens castiga aquells sentiments
aquelles abraçades que hem de regalar
a un aire contaminat d'absència
la distancia que ens té allunyats
no deixa ni un moment
de matar-nos de fam
la distancia que ens manté vius
coagula la sang de totes
les ferides de qualsevol ahir
la distancia en la que t'amagues
em fa arribar sempre tard
moltes vegades no voldria acostar-me
però és tan dolç aquest desert
la distancia me vetlla les neurones
que me venen somnis massa cars
no estic en condicions per deixar
de pensar en tu

Comentaris

  1. *

    És curiós, tots els poetes o escriptors somiadors que conec viuen dia rere dia entre fum de porros... no és que vulgui suposar res amb això, és només una observació segurament absurda, però bé... és una observació.
    Per mi, els somnis són s'única inspiració que m'aviva els dies... i les nits.
    Una altra cosa, és el que menys m'importa però sa curiositat em mata, quants anys teniu o almenys, què nomeu? Si coneixer-vos més ha de servir per rompre la màgia de les paraules i dels sentiments, m'estim més s'anonimat.

    PD: s'estiu ens mira de reüll, ja queda poc per sentir sa brisa de s'aire càlid.

    Mercè | 15/04/2007, 18:03
  2. un nom...

    ...no era necessari que et possasin aquest nom, saps?! Jo quasi no record el meu, però aquest que t'han possat a tu, aquest el duc tatuat a totes les ferides, potser no la coneixes, però ella existeix, no sé si a la realitat, però és el què menys m'importa perquè com a mínim existeix a la meva realitat, una realitat plena de miopies mal curades.
    Deu haver estat una errada de càlcul, pensava que no existia ningú més amb el teu/seu nom, però com sempre, m'he tornat equivocar, i es que pensar en algú altre és sempre tan difícil i es que per jo sempre és massa tard...
    Desitjaria que la curiositat em matàs, però ja me mor per ella i no crec que em puguin matar dues coses al mateix temps, desitjaria ser un poc més gran, però m'he de conformar amb aquests cinc anyets tendrals, m'agradaria sabre pronunciar el meu nom sense aquesta "H" intercalada, però ja t'he dit que no el record, si un dia la trob l'hi demanaré i m'ho apuntaré a la ma dreta per recordar que te le de dir, jo també voldria coneixer-vos...

    ...però tenc por.

    PD:(23-PRe)

    exist | 16/04/2007, 00:27
  3. Re: DdD

    Hi ha noms que cremen com foc, per sempre.

    Però bé, a risc d'acabar fora de lloc: m'encanta. Qualsevol dia et manllevo les paraules i me'n faig un vestit a mida.

    Guiem | 16/04/2007, 07:25
  4. ¨

    Me sap greu... me sap greu no ser capaç d'entendre res, perdó per decepcionar a tanta multitud, no don tan de si com pareix a simple vista, som inútil, el món és inútil.

    Mercè | 16/04/2007, 16:29
  5. ...

    no t'ha de sabre greu...
    ets capaç d'entendre-ho tot...
    segur que no decepciones a multituds...
    dones més del què et sembla...
    no ets inútil, a mi em serveix el què dius i el que segurament te calles...
    el món és un tauler de joc...
    ...i nosaltres els jugadors.
    Juguem???

    exist | 16/04/2007, 16:54
  6. )

    expliquem en què consisteix el joc i quines normes hi ha...

    PD: tenc tendència quasi incontrolable de no fer cas a ses normes...

    Mercè | 16/04/2007, 17:18
  7. el joc...

    ...consisteix en sobreviure't cada mati que s'aixequi ennigulat, en no resguardar-se de la pluja, consisteix en creure que demà hi ha alguna cosa més que un altre sol, en no adormir-se damunt la sorra calenta de les platges, en no perdre el compte de totes les onades que hi venen a morir, el joc consisteix en aconseguir riure uns minuts diaris pensant... en RES. La finalitat del joc és deixar de sobreviure per començar a viure.
    Normes?? D'això no en tenc... mai he sabut que eren, ni si servien per alguna cosa, més que per reprimir la llibertat d'imaginar.
    [segur que me guanyaràs, però... a mi mai m'ha importat perdre. Avui més que mai, lo important és participar!]

    (Vull més miopía, el món és veu millor desenfocat.)

    exist | 16/04/2007, 17:41
  8. "

    no te pots imaginar els mililons de vegades que he repetit paraules semblants, paraules que inciten a somiar, imaginar, volar... lo que li vulguis dir, a mi m'agrada dir-li "viure", no és cap secret, no sé viure al marge dels somnis i de les ales que em dónen... La majoria de persones a les que lis intent explicar en què consisteix qualsevol joc, acaben diguent-me alguna cosa així com: "Si no fossis tan poc realista pot ser no acabaries sempre tan malament, no te veus? no tens ni tendràs mai res si només penses en coses bohèmiques i ideològiques o inclús utòpiques, creix d'una vegada i desperta"... però, saps? fa temps que vaig renunciar a fer un mínim intent de que algú m'entengués, avui, amb tú, és diferent... No me vull pegar més portades amb ses portes, totes tenen la meva cara marcada, només vull seguir somiant, com en els vells temps... vull tornar a reviure.
    No vull que guanyi un en el joc, vull que guanyem tots dos, així que... feim eQuip?

    (Tenc quatre dioptries a cada ull de miopia, és l'excusa perfecta per poder dur lentilles i dir que te piquen quan vols plorar)

    Mercè | 16/04/2007, 18:11
  9. Me piquen els ulls...

    ...de tanta saladina.
    No et preocupis, estan en camí tres palets plens de somnis!!!
    Podem fer equip, però m'hauràs d'ensenyar a guanyar... com a mínim a no perdre.

    exist | 16/04/2007, 19:37
  10. pinzellades de llum

    gran poeta. M'agrada l'essència que desprenen les paraules d'aquest blog. gran esperit somiador.
    la llum és tan subtil...sols alguns són capaços de percebre-la. No deixis mai -com denominen els grans mestres espirituals- que les ombres y les falses identificacions ensombreixin i ocultin la teva llum

    nebula | 16/04/2007, 22:38
  11. -

    guanyem o no... sempre ens quedarà somiar, viure dins una altra realitat, la nostra realitat...
    guanyem o no... ens tendrem l'un a l'altre, no? (encara que sigui lo únic que ens quedi)

    Mercè | 17/04/2007, 12:55
  12. Re: DdD

    ...tan sols puc somiar, viure dins una altre realitat.
    ...tan sols et tenc a tu, ets lo únic que em queda.

    exist | 18/04/2007, 15:11
  13. ;

    si et veus capaç de decidir per tu i per mi un sol camí...
    confiaré amb tu...

    PD: i viure, no te queda?

    Mercè | 18/04/2007, 17:20
  14. ;-(

    sobrevisquent, me queda, coneixer-te. viure supos que vé després...

    exist | 18/04/2007, 19:42
  15. Re: DdD

    coneixer-me... resulta que jo també necessit coneixer-me, potser tu series de gran ajuda per fer-ho. necessit posar-te un rostre...

    també necessit un nom... [Teu]

    Mercè | 18/04/2007, 20:08
  16. ...

    rostre: borrós
    nom: jugador n.2

    exist | 19/04/2007, 00:18
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS