Administrar

a la punta dels dits

Pltj II

exist | 14 Maig, 2007 23:58

Ja he avorrit sa mel i es normal, ara m'empalleguen aquests dies tan plens de sol damunt sa mateixa arena calenta. He trobat una altra platja plena d'arbres i amb una ombra fèrtil de nous somnis i m'hi vull quedar a dormir. Tot ha passat de la manera més desapercebuda, però ha passat i m'agrada. M'agrada que les onades no arrosseguin més botelles amb missatges d'antics manuscrits, que aquí el temps torni córrer a favor, que les carícies siguin desinteressades, que les besades siguin regalades, que les abraçades no siguin cedides per una temporada, que les mirades no siguin miopiques, que aquelles ganes de tallar-me les mans no hagin aconseguit el seu objectiu, que tot torni ser nou i que tot lo vell hagi caigut de l'arbre com la fruita passada. Tot ha deixat de ser tan difícil, que ara ser funàmbul s'ha convertit en un joc de nins petits, que escriure per ningú significa que no hi ha ningú i que l'estiu me prepara un blau intens perdut amb ells damunt la mar. Tot semblava estar tan lluny i de cop i volta resulta que esta tan a prop que quasi ja puc ensumar l'olor de la sal resseca damunt les nostres pells. I no piquen les ferides, i no hi ha ferides. Ara me passa que ja no me perd entre els carrers que passetj, encara que cada cop em costi més tornar trobar el camí de tornada a casa. Tal volta no hi caldrà tornar més, i és que allà, ja no hi ha ningú, ja no hi viu ningú, des d'aquesta nit, tots són morts i jo no tenc por.

 A l'altra banda de les parets del teu búnquer, hi ha algú.

Comentaris

  1. II jtlP

    ... y desempolvó su traje de somiador del fondo del armario... se lo provó, y con cierta sorpresa descubrió que seguía ciñéndose perfectamente a su cuerpo...

    (L) | 16/05/2007, 15:40
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS