Administrar

a la punta dels dits

saL

exist | 17 Juliol, 2007 08:32

no es pot viure cada dia
per això aprenem de petits
a resistir l'envestida de les onades
aferrats a les espines de les roques

tenim les mans plenes de talls
i l'oïda trencada pel silenci
de totes les masses marines
que ens esclaten dins els ulls

els nàufrags no arribam mai
al plaer de tocar terra seca
i se'ns oxiden amb la sal
les pipelles de ferro.


Comentaris

  1. ... i sucre

    Hem de disfrutar dels petits plaers de la vida, d'aquelles estonetes que ens regala el destí perquè el camí no és fàcil i la terra cada vegada és més endins.

    Es curiós, com ens aferrem allò que ens salva però que alhora ens maltracta.

    Bsds!

    Xuiuxiu | 24/07/2007, 08:02
  2. ...i pebre bo

    ...no hi ha res millor que la mort d'una soledat entre la seva abraçada espinosa.
    ...no hi ha cap excusa millor per la tristesa que plorar dins la mar.
    ...no hi ha més poesia que la distancia que recorren les onades que separa dos amics.

    Fins aviat!

    exist | 24/07/2007, 11:22
  3. ...i un correfoc pendent

    I quan ses pipelles de ferro ja siguin rovellades, es problemes xerreràn i caminaràn. Siràn casi universitaris. I sa caseta serà teva, serà xalet sense hipoteca. Es cabells blancs ja hauran caigut. I sirà es tercer divorci...
    I ara sí, sa gravetat no s'enrecordarà de lo que vas ser.

    Perque tornam veis, de fet, mos tornen veis.
    I si tots som males copies amb poca tinta, que més dona rovellar-se dos dies abans de morir?
    Si vols, escriu avui damunt jo i fes-me complicat!

    Ves alerta no se rompin es fils de ses titelles, que si te veuen com jo te veig, dos dies falten perque siguis Sr. President!
    jejeje

    Sr. President | 03/10/2007, 17:27
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS