Administrar

a la punta dels dits

La capsa

exist | 25 Maig, 2005 01:48

Avui que me n'he en recordat d'on tenia la capsa amagada, dessitjaria poder tenir el coratge suficient per poder-la obrir, agafar-la amb la mà que sempre he empleat per masturbar-me, col·locar-la a uns escassos centímetres de la meva boca, acariciar la seva fredor, notar la seva rigidesa entre les meves mans, allargar l'index fins arribar a l'extrem, no tenir por, recorre cada racó del seu cos lentament, amb una calma intranquil·la, respirar a fons per darrer cop i prémer el gallet amb seguretat per no tenir mai més por.
Hi ha matins que despertes amb la il·lusió d'haver despertat en un altre lloc, hi ha matins en que el sol enlluerna la teva consciencia, matins que comencen els capvespres, just després que el sol s'hagi post, hi ha alguns matins en que desitjaria no haver despertat mai per no haver de veure el desastre d'aquesta realitat. Però avui ja he obert els ulls, i m'hauré de fotre.
Al portal de casa hi ha un rodamóns, davant de casa hi ha unes oficines, i cada mati centenars d'empresaris encorbatats i secretaries rematades amb les darreres locions regeneradores es regalen una mala cara diferent, odien la seva feina, la seva oficina, el seu despatx, la seva cadira, el seu jefe, les vistes des d'aquell edifici, ho odien tant com s'odien a elles mateixes per no haver sabut xupar dignament la polla d'un gran empresari, que les hagués conduït cap una vida sense al·licients però plena de luxes, i un sofà de cuir blanc, i una cubertaria de marfil, i una serventa, i un llac en el jardí, i un armari gran, molt gran... immens, amb molts de vestits... i moltes sabates. Fantasies.
A primera hora del matí, encara es confonen els somnis amb la realitat, per això, encara pens que dorms amb mi. Prefereixo el teu tacte al del coixí fred. No tot es tant dolent, almenys ell segueix despertant amb mi cada matí.

Pensar; pensa a pensar. Pensaré en tu. Pensar o recordar? No aconsegueixo recordar on duc el tatuatge del teu nom. Sense les guies de les teves mans, el meu cos és un desert immens. Soc el meu propi desconegut. Els miralls em miren i no em reconeixen, tan sols el teus ulls em saben despullar com en aquelles pel·lícules antigues, en blanc i negre, ara l'erotisme descansa dins el forat del teu melic. Escriuré una carta sense direcció, l'enviaré; enlloc. Sé que un dia t'arribarà, perquè tu no ets aquí. No ets en lloc.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS