Administrar

a la punta dels dits

242

exist | 12 Novembre, 2007 00:46

tornen espurnejar aquelles ganes de...
feia estona que no pujava al terrat
des d'aquí encara sembla tot un poc més gris
en lluita aquestes ganes de saltar al riure més profund
contra aquelles ganes de tallar-me el plaer de les mans
se'm desfan les emocions i tot és el plaer de no tenir-te
que ja no em consumeix ni m'empresona,
simplement... m'agrada
fracassar sempre ha estat més divertit que triomfar
al final de les victòries tan sols es recorden els perdedors
s'estén la por entre nosaltres amb el gest dolç
de la boira que ens miopitza el paisatge
la soledat acaba siguen el refugi dels somiatruites
cada segon hi ha més i més res
tan sols existeix el silenci,
però... m'agrada

Comentaris

  1. no-res

    sí...

    ...i la soledat acaba sient sempre un bon refugi (tal voltes l'únic) d'aquells enamorats de l'infinit, d'aquelles ànimes perdudes que busquen ansiosament la dolçor d'una mirada compartida.

    Foscor i silenci.

    Nebula | 12/11/2007, 21:10
  2. 242

    crec... crec que has de pujar un altra vagada i veure si pots arribar al segon estel, continuar volant fins a la matinada i esperar que pluje com al maig ho feia a barcelona.

    salir corrent a la finestra per veure que en realitat mai ha sigut massa tard i q'els dies són molt més llargs que avans, quan eram petits i eram inoccents...

    estic per tu, quan existirás?

    tarongeta | 07/02/2008, 10:45
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS