Administrar

a la punta dels dits

Deixau de Plorar!

exist | 31 Maig, 2005 19:46

Sé que mai ha estat fàcil despullar-se quan uns ulls estranys et miren, sé que no costa somiar amb el què un mai podrà tenir, sé que les paraules no serveixen per acostar els nostres sentiments, sé que és difícil que t'estimi la mateixa persona que tu estimes, sé que és difícil dir t'estim; a jo ningú m'ho ha dit mai, així hi tot: m'estim, amb una excepció... t'estim més a tu.


Deixau de plorar! Cridaven els guapos, però ells no sabien, que tan sols era una tècnica per poder tenir alguna possibilitat. Passada la nit, a l'arribada del sol, te'n adones, que els guapos són gilipolles, i no per l'insignificant fet de ser guapos, sinó perquè en el fons tenen tota la puta raó. Ploram perquè no ens queda res més, perquè el món ens desprecia, perquè la llei de'n Darwin encara té compassió de nosaltres, perquè algunes al·lotes s'atreviran a estimar-nos, perquè mai cap al·lota s'atrevirà a dir-ho, perquè quant les ganes d'estimar et sobrepassen, es converteixen en auto-odi, perquè sempre és massa tard per nosaltres, perquè no hi ha paraules per definir-ho, perquè tenim la nota dels aprovats amb la cara dels suspesos, perquè som la imatge del fracàs, perquè conduïm el carro de la desil·lusió, perquè duim ple el sac de la por, perquè anam agafats de la mà de la derrota, perquè l'oblid fot molt més que la mort, perquè quant tornem tenir una oportunitat no recordarem com es fa, perquè arribes a un punt en què ni les teves mans et saben masturbar, perquè quant ens adonem, tal volta serà massa tard per tornar intentar ser feliços amb algú.

El temps ho aconsegueix erosionar tot, inclús els records. D'aquí un temps no recordarem haver estat enamorats, d'aquí un temps no recordarem haver estimat, ni haver estat estimats, d'aquí un temps no recordarem d'on veníem, ni on anam, d'aquí un temps res valdrà tant la pena com deixar de recordar, (deixar d'existir). No trobam les paraules adequades, no hi ha paraules d'alegria, no hi ha missatges d'esperança, no hi ha ràbia, ni rancor, ni odi. La venjança és un trasto tan inútil, l'odi és una càrrega tan... innecessària com les ganes que tenim de ser estimats.

...per en Psychodelic-man.

Comentaris

  1. mho he llegit
    realment es increible una tormenta de sentiments que no es trobe cada dia durant una vida tant curta com la nostre
    Psychodelic-man | 14/06/2005, 22:02
  2. agraiments
    Crec que avui,escric aixo per agrair aquest pensament d'una persona mes enlla de les (personas)que ha dedicat un temps,a replegar quatre veritats i saberles expresar duna manera molt poc utilitsada avui dia,sapigent jugar amb allo tan llunya anomenats sentiments o algo aixi, MOLTES GRASIS
    ....................................... | 15/06/2005, 21:33
  3. Un comentari més...
    Realment he quedat impressionat amb la naturalitat, espontaneïtat i eficàcia amb què has aconseguit transmetre sentiments. Enhorabona! Et puc assegurar que jo també pens com tu sobre aquests aspectes de què parles. Des del meu punt de vista, sempre hi ha dies grisos. Però, no per això, hem de capficar-nos-hi tant perquè sinó no sortirà el sol, ni tant sols un raig.
    Octubrí | 11/08/2005, 18:01
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS