EXIsT

Un horabaixa qualsevol a la boca de na Marta i en Toni

Tenen encara l'ossada incompleta
la pell, el rostre, les mans i els ulls
poblats d'ecosistemes de sensacions.
No saben que viure és perdre
que guanyar és indiferent
que morir és una sort aleatòria
que mai és sempre i sempre és condicional.

Tenen la mirada travada a l'horitzó
les ales preparades, les plomes pentinades
i la inexperiència del vol primerenc.
No saben que ara ja ha passat
que demà potser no arribi
que avui just existeix
que ahir era infinit i metamòrfic.

Tenen les paraules justes
t'enyor, t'estim, te necessit
i no les volen desaprofitar.
Saben que sempre arriba un dia
en què tot es torna massa científic
i les paraules perden el seu pes
abans d'arribar a uns altres llavis.